A Catalunya, les instal·lacions incloses a l’RCDE, i de les que se n’ha validat l’informe anual d’emissions, han estat 124. En total, han emès 14.930.210 tones de CO2. Aquest valor representa un augment del 6,2% de les emissions respecte de l’any 2016, un ritme semblant al que ja ho van fer entre 2015 i 2014. Aquestes instal·lacions són les responsables d’aproximadament un 30% de les emissions de GEH de Catalunya. Si prenem l’evolució temporal, des del 2013, any d’inici de la fase III de l’RCDE, en què van entrar en vigor les regles de funcionament de l’esquema del mercat des del 2013 fins al 2020, l’increment global de les emissions ha estat d’un 13,4%.
El 81% de les emissions es deuen a la combustió
En l’anàlisi per sectors, l’increment més important s’ha donat en l’energia elèctrica i el ciment, així com en la cogeneració. Pel que fa a aquest darrer, val a dir que, tot i que les dades indiquen una davallada de les emissions respecte l’any anterior, hi ha hagut una reclassificació d’algunes instal·lacions que estaven incloses fins ara en altres sectors que no els corresponia.
Del total d’emissions de l’RCDE un 81% són degudes a la combustió, ja sigui en centrals de producció elèctrica com en instal·lacions de processos industrials, mentre que l’altre 19% són emissions de procés, majoritàriament associades a la descarbonatació de matèries primeres.
Augmenta la diferència entre les emissions reals i les assignades
Aquest 2017 ha estat encara més clara la tendència ja iniciada a l’inici del tercer període de l’RCDE pel que fa a l’augment del diferencial entre les emissions i l’assignació gratuïta.
En total, les instal·lacions catalanes hauran d’adquirir i lliurar més de 5 milions de tones de CO2 per complir amb les obligacions que estableix aquest règim. El dèficit de drets es concentra al sector energètic –generació d’energia elèctrica, que no té assignació gratuïta de crèdits, i combustió–.
63 milions d’euros pel dèficit de drets
Amb el preu mig del dret al mercat el darrer trimestre –aproximadament 12€/tCO2–, complir amb l’RCDE costarà uns 63 milions d’euros al sector energètic i industrial del país. Bona part, però, de les instal·lacions del sector industrial podran complir amb les seves obligacions de lliurament de drets amb l’assignació gratuïta atorgada.
L’ajust de l’assignació gratuïta en funció del nivell d’activitat de les instal·lacions i dels canvis de capacitat, que s’aplica des del 2013, resulta efectiu i ha permès reduir de manera significativa els excedents de drets d’emissió que es van generar en el període de comerç anterior –16,6 milions de drets– a causa de la forta incidència de la crisi econòmica, amb una caiguda sense precedents de l’activitat productiva de manera generalitzada a tots els sectors, combinada amb unes regles d’assignació europees dissenyades abans del 2008, amb unes dades d’activitat productiva i de generació energètica en creixement constant.
Aquests ajustos i d’altres modificacions que la Unió Europea vol introduir en l’RCDE per a la dècada 2020-2030 són els que han de permetre que el preu de la tona de carboni assoleixi un valor que incentivi i doni un senyal inconfusible vers el desenvolupament de tecnologies menys intensives en emissions de GEH.